5. L’Alfabetització informacional entre l’alumnat universitari, 2010.

Directors del projecte: Jaume Sureda i Rubén Comas.

Autors: Mercè Morey, Jaume Sureda, Rubén Comas i Bartomeu Mut.

Desenvolupament del treball: Grup de Recerca Educació i Ciutadania del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació de la UIB.

Edició: iBitàcoles.

Finançament: Plan Avanza, Ministerio de Industria, Turismo y Comercio i Govern de les Illes Balears.

L’estudi, que ha estat desenvolupat pel Grup de Recerca en Educació i Ciutadania, s’ha realitzat sobre una mostra de 971 alumnes de totes les facultats i de tots els cursos, dels 11.389 estudiants que té la Universitat de les Illes Balears. Aquest treball tracta d’esbrinar quins nivells d’alfabetització informacional presenta l’alumnat de la UIB. Conèixer-ho és del tot imprescindible per fonamentar propostes formatives que puguin fer dels joves universitaris persones competents en el maneig de la documentació i la informació, persones competents en la gestió i generació del coneixement.

Alguns del resultats de l’estudi serien:

  • Quasi la meitat dels alumnes només cerquen informació en català o castellà: entre les dades aportades pels universitaris destaquen, en primer lloc, algunes de caràcter previ: la immensa majoria de l’alumnat de la UIB, el 95,8%, disposa d’accés a Internet des de ca seva mentre que la majoria (74,7%) afirma que ara utilitza més Internet que durant el Batxillerat. D’altra banda, un 43,1% afirma que mai no fa una cerca d’informació per a usos acadèmics en un idioma que no sigui el castellà o el català.
  • Hàbils en la cerca a Internet, però no en les biblioteques: la principal eina de recerca emprada pels alumnes a l’hora de documentar-se són els motors de cerca, els cercadors d’Internet: un 89,9% diu que els utilitza “sempre” o “sovint”. En canvi, un 43,4% destaca que “mai” o només “de vegades” empra el catàleg de la biblioteca de la Universitat a l’hora de cercar informació per elaborar els treballs. Consegüentment, quasi el 70% dels estudiants opina que té coneixements bons o molts bons a l’hora de cercar per Internet, però només es considera així menys d’una tercera part (28,8%) a l’hora de cercar en biblioteques. De fet, més de la meitat dels estudiants enquestats no han estat capaços d’identificar correctament una referència bibliogràfica.
  • Només un 14% diversifica cercadors i contrasta la informació: més del 30% dels universitaris enquestats afirma que la referència que aporta més fiabilitat a una pàgina web és l’autor, seguida de la data d’actualització. Però un 17,1% reconeix que no fa servir cap indicador per destriar aquesta fiabilitat. Més d’una quarta part dels estudiants (28,3%) indica que, quan recórre a un cercador, sol agafar els 3-5 primers resultats. Només un 14,3% va més enllà, recórre a cercadors diferents i contrasta la informació. Cal destacar també que, a l’hora de cercar més documentació sobre un tema específic, el 64% de l’alumnat demostra saber quina secció s’ha de consultar i es refereix a la bibliografia, tot i que crida l’atenció que quasi una quarta part (23,7%) indiqui que s’adreçaria a l’índex del llibre. A més, un 32,4% reconeix que desconeix a quina secció d’una revista acadèmica enviaria un article determinat.
  • Saber quan i com citar les fonts: una de les gran mancances: la referència a les fonts documentals en els treballs dels estudiants és, segons els autors de l’estudi, una de les grans mancances o punts febles dels estudiants universitaris. Així, un 84,5% dels alumnes, en el cas d’una imatge o taula feta dins un treball, no indica mai ”Font: elaboració pròpia”. En línies generals, es desconeix també com citar les fonts emprades i, a més, quasi un 70% (69,3%) de l’alumnat universitari admet que, al menys una vegada, ha copiat fragments o textos sencers sense citar la font.

Descarrega el document.

Share

Enquesta en línia

En referència a l'experiència de compra, creus que comprar online té més avantatges o més inconvenients?

Veure resultats

Loading ... Loading ...
Logo Cons Econom i Compet